Segurament res seria igual a les valls de Sau, Querós i Susqueda si l’any 1900 s’hagués fet realitat el projecte de Teodoro de Mas Nadal: un ferrocarril elèctric que havia de travessar les Guilleries i comunicar Vic amb el Pasteral. Una història d’un projecte ambiciós que finalment mai no es va arribar a construir.
Ben minsa, per no dir cap, és la informació trobada d’aquesta petita capella situada a ponent de l’edificació del molí de Sau. En la seva part frontal apareix l’any 1803 gravat sobre la pedra, i també l’escut familiar de Teodoro de Mas i Nadal, aleshores el propietari del molí. El seu aspecte noucentista podria fer…
La baixada de les aigües al pantà de Sau ha permés arribar fins a aquesta petita construcció. Així ens ho deixa molt ben explicat, com sempre, l’amic Albert Blanch en una de les seves rutes (la núm. 421) a Wikiloc: “Es tracta de les runes d’un antic obrador anomenat el “molí de la Pólvora”, a…
A vegades queden imatges pel record que acaben prenent el simbolisme d’una situació. És el cas al pantà de Sau amb dues embarcacions que es trobaven enfonsades i que han aflorat amb la baixada del nivell de l’aigua durant el llarg període de sequera 2022/2024. La “barca” va aparèixer, i desaparèixer, a principis del 2023.…
Popularment coneguts com els Barracons, es tracta dels “habitatges” on dormien els treballadors de la presa de Sau. Són, per tant, edificacions properes en el temps, i res a veure amb la resta d’edificacions, moltes centenàries, del seu entorn. Segons sembla a més d’aquests barracons, n’hi havia uns altres propers a Can Morilla. Així ens…
Quina llàstima el lamentable estat en què es troba aquesta església romànica. Crida l’atenció la seva situació actual si la comparem amb les imatges que apareixen tant a l’enciclopèdia Catalunya Romànica (1986) com al llibre Inventari d’Esglésies —Osona— de Josep M. Gavín (1984). Costa d’entendre com una joia del romànic ha pogut resistir més de…
El Molí de Sau és molt més que un antic molí fariner: la casa de Teodoro de Mas, la fonda, la capella de Santa Tecla i la primera central hidroelèctrica hi formen un conjunt excepcional. Un indret on l’aprofitament de l’aigua, la història de Vic i els dramàtics fets de 1936 han deixat una empremta ben singular.
Son ben poques les restes que podem trobar de l’edificació d’aquesta, semblaria, petita casa. Consta que l’any 1915 estava habitada. Ben segur que han servit per vestir alguna construcció dels voltants. Trossos de teules escampades i alguna pedra cantonera que encara hi queda delaten la seva ubicació, exactament en el punt on la marquen diversos…
D’on ve el nom de la Roca de la Llum? Una antiga llegenda situa la resposta en el temps de la dominació sarraïna, quan un fanal encès a mitjanit damunt del gran penyal del Ter va donar el senyal per conquerir el castell de Casserres.
El Molí de la Rovira, a tocar de la riera de Balà, va aprofitar durant anys la força de l’aigua per moldre el gra de les cases de pagès de l’antic Sau. Avui, colgat sota les aigües del pantà, és un testimoni desaparegut d’aquell paisatge rural i de la vida quotidiana de la vall.
