El petit campanar de Sant Joan de l’Albera és un element singular del temple i un presumpte comunidor, tot i que la seva funció original no ha pogut ser confirmada. La seva senzilla arquitectura i la seva situació sobre l’església li donen una presència ben característica.
L’Alzina surera del mas Santol -Chêne-liège du mas Santol- és un gegant del Vallespir, amb més de 300 anys d’història i unes dimensions excepcionals. Amb els seus 21 metres d’alçada, és l’alzina surera més alta del món, un arbre monumental que ja era admirat i documentat a finals del segle XIX.
El comunidor de Santa Maria d’Agullana corona discretament la teulada de l’església amb la seva característica coberta piramidal. Petit i ben conservat, manté viu el record d’una tradició que ja trobem documentada a Agullana l’any 1723, quan encara existia un reliquer probablement exempt.
El Conjurador de Serrallonga és una peça excepcional per la seva arquitectura i pel seu emplaçament, dalt del turó que domina el poble. Les quatre obertures, orientades als punts cardinals i coronades pels evangelistes, li donen una singularitat extraordinària.
Tradicional i concorregut antic aplec de Cincogesma a la Mare de Déu de la Cau, amb processó, benedicció del terme i repartiment de pans i faves.
A tocar de la Noguera Pallaresa, Sant Joan d’Isil és una de les esglésies romàniques més singulars dels Pirineus. La seva estreta convivència amb el riu confereix al conjunt una bellesa i una personalitat excepcionals.
El Salt de Martís és una cascada intermitent que només raja quan s’omple la Platja d’Espolla, un singular estany temporal d’origen càrstic. Aquesta estreta relació el converteix en un dels fenòmens hidrològics més curiosos de Catalunya.
La Pubilla és la surera de canó més gruixut de Catalunya. La monumentalitat del seu tronc i de les seves immenses branques recargolades la converteixen en un dels arbres més espectaculars del patrimoni natural català
Envoltada avui pel paisatge urbà, la creu de terme de Josep Maria Pericas és un dels pocs testimonis que encara recorden l’antiga entrada al poble de Sant Adrià de Besòs i els seus històrics límits municipals.
És l’única resclosa d’aquest recull construïda exclusivament per captar aigua destinada al consum humà, una funció que continua desenvolupant ininterrompudament des de mitjan segle XX.
