Una antiga novena en honor de la Mare de Déu de Bellmunt permet conèixer una de les expressions més arrelades de la devoció al santuari. Un interessant document conservat fins als nostres dies
Mostra d’un pin metàl·lic del santuari de Ballmunt mostrant la seva imatge més típica i coneguda. Medeix 2 centímetres d’alt per 1,5 centímetres d’ample.
Es tracta d’un clauer de metall, niquelat, i molt ben conservat. Al davant hi figura la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt, i al darrera la de Sant Cristòfol. Les seves mides són: 10 centímetres de llarg, per 3 centímetres d’ample.
Aquest magnífic llibret reuneix deu postals que ofereixen un complet recorregut pel Santuari de Bellmunt i els seus entorns a començaments del segle XX. Una petita joia bibliogràfica que conserva un valuós testimoni gràfic d’aquella època
Recull d’imatges esteroscòpiques de Bellmunt i el seu entorn, que inclou la imatge datada més antiga localitzada del Santuari de Bellmunt (1894)
Més enllà del seu interès col·leccionista, aquests tampons ens recorden una època en què un simple cop de segell acreditava l’autenticitat i l’oficialitat de qualsevol document.
Alguns arbres impressionen per les seves dimensions; d’altres, per l’harmonia de les seves formes. El faig monumental del Pla Petit de Fontcuberta reuneix totes dues qualitats
Els arbres monumentals també tenen un final. Però alguns, com el faig de la Feixa Verda, continuen vius en la memòria de tots aquells que un dia es van aturar sota la seva ombra. La seva desaparició no és només la pèrdua d’un arbre excepcional; és també la desaparició d’una part del paisatge i de la història natural del Vidranès.
El Clot de les Fonts és un d’aquells indrets que semblen fets a mida per a un gran faig. La frescor de l’entorn i la majestuositat de l’arbre formen un conjunt difícil d’oblidar.
Els arbres també desapareixen. Quan això passa sense que gairebé ningú no en deixi constància, és com si mai no haguessin existit. Recuperar-ne la memòria és també una manera de preservar el nostre patrimoni
