ARBRES MONUMENTALS: l’Alzina Grossa del Prat de Dalt, a Llaés
Si l’alzina bessona sorprèn per la seva singularitat, l’alzina grossa ho fa per la seva monumentalitat. És la imatge mateixa de la gran alzina mediterrània
Si l’alzina bessona sorprèn per la seva singularitat, l’alzina grossa ho fa per la seva monumentalitat. És la imatge mateixa de la gran alzina mediterrània
El Roure d’Espadamala va ser durant molts anys un dels arbres més emblemàtics de Torelló. Avui només en resta el record i les fotografies que ens permeten admirar la majestuositat que un dia va tenir.
Dos arbres excepcionals comparteixen des de fa molts anys el jardí de Can Basses. El boix grèvol, sovint eclipsat pel gran tell, és també un exemplar digne de ser descobert.
Protegida pel relleu i gairebé invisible fins que hi arribes, l’Alzina Grossa de Calverons és un dels arbres més espectaculars de l’entorn de Torelló. Una descoberta que difícilment deixa indiferent
És una alzina que transmet força. No necessita formes capritxoses ni dimensions rècord per impressionar; la seva bellesa rau en la solidesa
És un arbre singular, difícil de comparar amb cap altre. Tant si es considera una sola alzina com dues que han crescut unides
Unes fotografies de Ramon Vinyeta conservades a l’Arxiu Municipal de Torelló van portar a descobrir un relat publicat l’any 1950 sobre els habitants de la Bauma del Teixidor. Fotografies i text, separats durant dècades, acabaven explicant la mateixa visita feta l’any 1949: un valuós testimoni d’una forma de vida avui desapareguda a la serra de Milany.
El tell de Can Mic creix molt a prop de les ruïnes de l’antiga masia que li dona nom, en un dels racons més tranquils i bells de la vall de Sant Bartomeu, al terme de Vidrà
El teix de la Vila de Boscarons ens recorda que, de vegades, les aparences enganyen. Des de fora sembla un arbre discret; des de dins es revela com una autèntica catedral vegetal, un espai que convida a aturar-se i contemplar una de les obres més sorprenents que la natura ha estat capaç de crear
Aquest cirerer sorprèn perquè sembla desafiar les lleis de l’equilibri. La seva silueta corbada és el testimoni silenciós d’una llarga vida d’adaptació al terreny