ELS BANDERINS: Santa Magdalena del Mont
Mostra de banderins relacionats amb l’ermita de Santa Magdalena del Mont. banderí nº 1 Santa Magdalena del Mont
Mostra de banderins relacionats amb l’ermita de Santa Magdalena del Mont. banderí nº 1 Santa Magdalena del Mont
Casa de pagès on només queden quatre parets. La seva ubicació encimbellada sota la soleia cara sud del castell de Llaés la fa passar quasi desapercebuda. Fins i tot, no consta en el catàleg de les masies i cases rurals de Ripoll editat l’any 2009 pel mateix Ajuntament. És menuda, però a l’hora de bonica…
Aquesta secció recupera antics reportatges excursionistes dedicats a un territori que conec profundament: el Bisaura, el Vidranès, Bellmunt, el Puigsacalm i les muntanyes que els envolten. Més que un recull de fotografies, és una finestra oberta al paisatge d’altres temps i un homenatge als excursionistes que, amb les seves càmeres, ens van deixar un valuós testimoni del nostre patrimoni.
La petita cabanya de pedra de Plana Mitjana és un modest refugi de muntanya que, malgrat la seva senzillesa, conserva el testimoni d’una antiga manera de viure i treballar al bosc. Un petit racó que encara resisteix amagat enmig del paisatge.
El 31 de gener de 1971, Camil José i Guiu va recórrer l’itinerari que uneix Sant Privat d’en Bas amb Santa Magdalena del Mont i el santuari de les Olletes. Les seves fotografies constitueixen un magnífic testimoni de la gran nevada que cobria aquest sector de la Vall d’en Bas
L’any 1970, Camil José i Guiu va documentar amb la seva càmera un dels itineraris més clàssics entre el Vidranès i la vall de Ges. Les seves fotografies ofereixen un magnífic testimoni del paisatge i del patrimoni d’aquest territori ara fa més de cinquanta anys
L’1 de maig de 1969, Camil José i Guiu va ascendir al Puigsacalm des de Vidrà passant per Ciuret i Platraver. Les seves fotografies documenten magníficament el paisatge d’aquest emblemàtic massís ara fa més de mig segle.
Una nova observació de gat fer, aquesta vegada al Bisaura, confirma la presència d’aquest esquiu felí a les nostres contrades. Una trobada inesperada amb una femella d’una bellesa extraordinària que, a més, va demostrar fins a quin punt coneixia el seu territori.
Una petita teuleria amagada prop de Llaés, probablement vinculada a les necessitats de construcció de les cases de pagès de l’entorn. Un discret vestigi d’una manera de viure més autosuficient, aprofitant els recursos que oferia el mateix territori.
Una de les grans cases pairals de Llaés. Destaca per la seva privilegiada situació, en una gran plana i a sota el castell de Llaés. Pel seu interès arquitectònic està catalogada dins un pla de protecció especial per part de l’Ajuntament de Ripoll. La casa està dividida en dos cossos ben diferenciats: un de primitiu…