títol: L’ALZINA GROSSA autor: Ajuntament de Sant Pere de Torelló any edició: 2020 lloc edició: Sant Pere de Torelló editorial: autoedició impremta: no consta pàgines: 38 enquadernació: tapa tova mides: 14,5 x 21 cms.
D’aquest magnífic retaule procedent de l’antiga església de Sant Joan de Fàbregues, avui només se’n conserven tres compartiments, actualment exposats al Museu Episcopal de Vic
L’Agullola de Rupit és una de les siluetes més emblemàtiques del Collsacabra, un espectacular penyal que s’alça sobre un paisatge extraordinari. A més de mirador privilegiat, l’Agullola forma part de la història de l’escalada osonenca des de la primera ascensió, l’any 1934.
La Mare de Déu de l’església de Sant Bartomeu de Llaés és una talla romànica de fusta policromada procedent de l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu de Llaés, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l’any 1916.
Vestigi d’importància màxima és aquest amulet de bronze que fou trobat en un camp del mas les Vinyes vers l’any 1912
Petita talla romànica de la Mare de Déu amb l’Infant, atribuïda als tallers de Vic i datada a la primera meitat del segle XIII, que es conserva actualment al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l’any 1923 amb el número d’inventari 7488.
Aquesta elegant talla de la Mare de Déu de Santa Maria de Veciana, conservada al Museu Episcopal de Vic, fou esculpida en fusta d’alba policromada entre el segon i el tercer quart del segle XIII
El conjunt que formen l’església de Sant Bartomeu de Sesgorgues i el cementiri es troben sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues. Apareix com a parròquia en una llista del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on consta amb el nom de Sant Bartomeu Sagorga. El nom en plural Sesgorgues…
La Virola forma part dels meus records d’infantesa, quan vivia a la mateixa plaça Nova, just davant d’on s’instal·lava cada diumenge. Una curiosa rifa que, durant gairebé trenta anys, va formar part de la vida de Torelló i que avui podem conèixer també gràcies a una de les dues Viroles, conservada al Museu de la Torneria.
L’església de Sant Martí Sacalm consta amb el nom de “Cantaluporum” o “Cantalobs” a les llistes medievals de la diòcesi de Vic, a la qual pertany, ja des d’abans del 1150. El seu nom va canviant, així el 1197 se l’anomena “Sancti Martini de Cantalupis” o “Sancti Martini de Calmus” el 1198. Per tot plegat…
